RETROBAMENT DE LLOCS DE LA SERRA DE MONTSIÀ
Text i fotografíes: Joan B. Beltran Reverter
Feia temps, no recordo quant -tan se val-, que no pujava a la serra. Domenge de rams.
Retrobament amb paratges ja quasi oblidats, però els he trobat. Feliç i encantat. La serra de Montsià seguix tenint encanteri.
Hi han balmes i balmes. Fonts i fonts. Coves i coves. Però no hi ha cap cova en tota la serra com la de Miquel Beltran "de Saqueta", què en pau descanse. Menuda, redona, excavada a la roca, al peu del marge... Habitacle útil, segur i gens menyspreable. Tota una joia de vivenda rural montsianenca on vivia Miquel i son pare quan pujaven a la serra.
Retrobament amb paratges ja quasi oblidats, però els he trobat. Feliç i encantat. La serra de Montsià seguix tenint encanteri.
Hi han balmes i balmes. Fonts i fonts. Coves i coves. Però no hi ha cap cova en tota la serra com la de Miquel Beltran "de Saqueta", què en pau descanse. Menuda, redona, excavada a la roca, al peu del marge... Habitacle útil, segur i gens menyspreable. Tota una joia de vivenda rural montsianenca on vivia Miquel i son pare quan pujaven a la serra.
 |
| Pouet de Badoch |
No és que les coves en fessen molta gràcia, tot lo contrari. Sabia per on tenia que buscar-la, feia anys que no hi havia tornat, però le trobat. Immensa alegria. Desconec si els seus fills -José Miguel Beltran Vila i Rosabel- la coneixen.
Una cova amb històries, entre elles una de relacionada amb el "maqui" canareu, Batiste Fabregat "Caradesena". El mateix Miquel me la va contar fa un grapat d'anys.
De passada, he retrobat aquell cocó -ancestral i menut- que contenia aigua!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada